ZOO Posse - Ara Estem Sols

Puc estar tota un vida espolsant la pilota
Sempre m'acaba tornant
Puc apostar un poc més
I somriure en les fotos
Ja vindran ells a parlar
Puc allunyar-me del foco, dir que estic loco
Puc intentar encaixar
Tot el que diguen, total vaig pujar a eixa moto
Queda tragar I tragar

Pots allunyar-te del dia, la nit I dels vicis
Ser la persona exemplar
Pots suportar els insults, el rumor, el judici
Saps que és el preu a pagar
Pots ser el més diplomàtic, el rei del trapezi
Pots aguantar I aguantar
Pots observar a l'espill al senyor de la crisi
Ara comença a plorar

I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels I d'impotència
I ara estem sols, la meua pena I jo
El crit del cor contra la indiferència

Paga que paga el ninot no demana clemència
Més interessos que al banc
Vaga descalç per un mon de taurons, penitencia
No sap si és merda o si és fang
S'alça de nit taquicàrdic, perdent la consciència
Sent una guerra al seu cap
Tot un exèrcit de listos demana coherencia
Listos que estan al sofá

L'apoteosi
Quina afició per parlar, quin suplici
Per difamar I per pontificar
No aguantarien ni un dia l'ofici
I cride algú que desperte I que actue
Que traga del cap I del cor, que fluctue
I calla el cap, perdedor penitent
I crida el cor contra els indiferents
I ara estem sols